Capítol II: Unes primeres mirades
La mirada crea connexions invisibles …
Eren mitjans del mes de novembre. Els dies s’havien fet més curts i les nits més llargues. La fred gironina, humida i femenina, ja començava a vestir els carrers de la ciutat. Les primeres llars de foc treien fum per les xemeneies i les fulles daurades dels arbres cobrien les voreres.
En Biel es trobava de camí al bar La Terra, on l’esperava una parella de turistes britànics per visitar amb ell els racons més amagats del Barri Vell. Era una tarda freda i quasi ja s’havia fet fosc; no hi havia ni una ànima al barri. Va parar un instant, va tancar els ulls i va escoltar la solitud. Lluny dels cotxes, aquell era l’únic lloc de la ciutat on poder trobar un silenci absolut.
Un cop reunits, es van dirigir a la muralla. A ple estiu sempre s’hi trobava gent, però en aquella època era un lloc per relaxar-se, desconnectar, oblidar el temps i sentir. Des d’allà dalt podien veure la Catedral perfectament il·luminada, expressant tota la seva puresa i immensitat. En Biel se la mirava sovint, tot i el pas del temps cada vegada la veia més bella, encara que li faltés, des de feia prop d’un mes, el seu àngel protector.
Seguidament, van baixar cap a l’entrada sud del temple, la coneguda com Porta dels Apòstols. Com feia a cada ruta, es va parar enmig de la plaça i, dirigint-se als turistes, els va preguntar què trobaven a faltar en aquella portalada:
– Tell me. What is missing here?
Mentre els deixava pensar una estona, va observar el seu voltant i es va quedar mirant una noia que estava a prop seu, amb la mirada perduda. Darrera seu s’apreciaven els últims instants de la caiguda del Sol, que es fonia entre les muntanyes deixant el cel rogenc. La noia va notar una presència, es va girar i es van quedar mirant durant un instant: Era la Juliette. En Biel, sense saber perquè, es va quedar paralitzat sense poder deixar d’observar-la. La mirada va ser llarga… molt llarga… massa llarga… Fins que la noia es va sentir incòmode i va apartar els ulls.
Llavors, en Biel s’hi va acostar, fins al punt d’arribar gairebé a tocar-se boca amb boca. Es va agenollar, li va agafar la mà i li va besar, mentre no deixava de mirar-se-la des de sota. Seguidament, es va incorporar i quan obria la boca per articular la seva primera paraula la parella de turistes el va cridar:
– We know it! It’s missing the statues!
Ell es va girar, deixant anar la mà de la Juliette. Va tardar dos segons a reaccionar, i en tornar a la realitat els hi va llençar la segona pregunta que sempre feia:
– Yes. But how many of them?
Va tornar a fer mitja volta amb intencions de presentar-se, però la noia havia desaparegut. Perplex, va mirar en totes direccions però no la va veure. La Juliette ja no hi era, havia aprofitat la distracció per escapar-se.
Sense saber del cert si aquella escena havia passat realment o havia sigut una imaginació seva, en Biel va tornar cap als turistes i va acabar la història del portal:
– Here it’s missing the twelve Apostles. They were here before the Civil War but they disappeared…
En acabar van marxar, però ell no deixava de pensar-hi.
Continuarà...
Segueix aquesta història al Blog i a les nostres xarxes socials!
Instagram: @laterragirona
Twitter: @laterragirona
Facebook: https://www.facebook.com/laterragirona/
