Capítol V: Casualitats plenes d’intencions
El fil vermell que ens uneix.
En Biel caminava decidit cap a la taula on es trobava la Juliette. Els raigs de Sol que es reflectien a l'Onyar travessaven les finestres de La Terra i il·luminaven la seva cara. La llum li donava una aura especial que el feia semblar un àngel.
En Biel s'hi va acostar i es va asseure enfront. La Juliette que estava submergida en la lectura, va desviar l'atenció del llibre per mirar-lo a ell. Ella se'l va mirar. Sabia que era ell, el mateix home amb qui s'havia trobat a la muralla, però li resultava molt més familiar del normal.
Què li sonava tant a la Juliette? Sentia com si ja hagués tingut algun contacte més amb ell. Se'l continuà mirant. De sobte la Juliette hi va caure, era també el mateix home del somni tan intens que va tenir aquell dia abans que l'alarma i la llum no tinguessin pietat envers ella. En recordar el somni es va posar ben vermella i es va tapar la cara. En Biel, sent conscient dels records que atormentaven a la Juliette, li va agafar les suaus mans.
– No és casualitat tot el que ens passa. És el destí que tu i jo estiguem aquí asseguts un davant de l'altre. El fil vermell que ens té lligats un a l'altre és irrompible, no podem fugir d'ell - va dir en Biel.
La Juliette es va quedar sense poder dir cap paraula. No sabia ni el com ni el quan ni el què va ser el que va succeir en aquell moment màgic.
– Diuen que totes les parelles estan unides per aquest fil vermell i que tant és la distància que hi hagi entre les dues persones. Sempre s'acabaran trobant - va afegir en Biel.
Va ser casualitat o cosa del destí que en Biel i la Juliette es trobessin?
Llegeix aquesta història completa al Blog i a les nostres xarxes socials!
Instagram: @laterragirona
Twitter: @laterragirona
Facebook: https://www.facebook.com/laterragirona/
