Capítol III: Un mar d'ulls
La seva cara estava molt a prop de la meva. El seu alè xocava contra els meus llavis, i la seva respiració era la meva. Les nostres pulsacions formaven una simfonia frenètica. El blau intens dels seus ulls es va quedar gravat a foc a la meva pupil·la. El meu cap deia que m’allunyés d’aquell estrany, però el meu cos no es volia moure del seu costat. Aquell home m’atreia com si fos un iman, i jo un simple tros de metall.
Quan va tocar la meva galta amb la seva mà, no vaig poder evitar tancar els ulls i gaudir d’aquell tacte tan suau. Al veure la meva reacció, va somriure i em va acaronar com si fos la persona més bonica que havia vist mai. Poc a poc les seves mans van anar dibuixant un línia desde la meva mandíbula fins a la base del coll, per acabar fent-me carícies al clatell.
Jo ja sabia què venia a continuació i ho desitjava amb tota la meva ànima. Els nostres ulls es van trobar i jo em vaig perdre en la immensitat d’aquell mar blau, naufragant entre les seves onades. Els nostres llavis estaven a mil·límetres, quasi bé tocant-se, i de fons se sentia un soroll que cada vegada sonava més fort. No volia que aquell soroll em despistés així que em vaig concentrar per no sentir-lo. Però tot esforç va ser inútil.
Eren les set del matí, i l’alarma no va tenir pietat. La Juliette va bufar i va obrir els ulls, per tornar-los a tancar al veure la llum que entrava per la finestra. Encara no s’havia acostumat a la nova habitació. Quan vivia a França no s’havia de preocupar per baixar la finestra quan anava a dormir ja que la seva habitació estava orientada cap a l’oest. A Girona en canvi, els primers rajos de sol es colaven per la finestra de la seva habitació il·luminant-ho tot.
Aquell somni no tenia ni cap ni peus. Només havia vist aquell noi dues vegades, no podia ser que hagués somiant amb ell. Però el fet era que en aquell somni s’havia sentit molt real…
Continuarà...
Segueix aquesta història al Blog i a les nostres xarxes socials!
Instagram: @laterragirona
Twitter: @laterragirona
Facebook: https://www.facebook.com/laterragirona/
